Quina lluna fa tan clara
i que mai que no la fes,
que totes les noies maques
se'n van amb els forasters.
Ai, mare, si pugeu dalt
baixeu-me la ganiveta
que me'n vull tallar el pardal
que em fa nosa a la bragueta.
Cançó improvisada, glosa, corranda, jota, nyacres, garrotíns... són mots que utilitzem per denominar aquelles cançons que es basen en unes melodies d’arrel tradicional sobre les quals, en el moment d’interpretar-les, es creen nous textos seguint unes normes establertes dins d’aquesta tradició poètica.
L’estructura bàsica és la quarteta heptasil·làbica amb rima consonant en algun dels seus versos.
Entre estrofa i estrofa el més habitual és que hi hagi un parell de versos cantats per tothom -la tornada de la cançó- o un interludi instrumental per tal que el solista tingui temps de pensar la següent improvisació.